Les dones i les nenes som el 70% de les persones que viuen en extrema pobresa, malgrat fer el 66% del treball en el món i produir més del 50% dels aliments. Som el 60% de les persones treballadores precàries del món, rebem el 10% dels ingressos i posseïm menys del 20% de la terra de conreu i un 1% de les propietats. La bretxa salarial entre homes i dones segons la OIT, ha pujat amb el COVID del 24 al 36%. A l’estat espanyol, la diferència en el percentatge d’atur entre homes i dones, que ja eren superiors en el cas de les dones, ha empitjorat amb la pandèmia, i ha arribat als 4 punts, 14.1% els homes i 18.3 % les dones; això malgrat que la taxa d’activitat (treball remunerat) és menor en les dones.  La situació és encara pitjor per les dones migrades i/o racialitzades. A les pensions la bretxa salarial augmenta, els homes cobren una mitjana de 1333 € mentre que la de les dones, 877 €. El SMI és 950 €. Només el 18 % de les pensions màximes són cobrades per dones.  Si s’exigeixen 35 anys cotitzats per cobrar una jubilació moltes dones més grans de 67 anys no hi podran accedir en condicions molt desiguals respecte dels homes. A l’estat espanyol i a Catalunya, la pobresa té cara de dona gran, molts cops vídues.

Exigim a les administracions públiques la garantia del dret de les dones a viure lliures d’explotació laboral i pobresa i el repartiment de tot el treball pagat i no pagat entre dones i homes amb el suport de tota la societat per tal que totes i tots puguem viure millor i tenir garantits els nostres drets de ciutadania quan no puguem estar en l’economia productiva

Exigim que les inspeccions de treball siguin obligatòries i efectives  en situacions  d'explotació així com l’extensió i compliments de tots els convenis col.lectius a tots els sectors i la regularització de totes les treballadores.

Si les dones tinguéssim els mateixos recursos que els homes, tenint en compte que el 90% de dones reinverteix a les seves llars i comunitats, el cercle de pobresa intergeneracional es trencaria per a tothom.

Aquest 8 de marc volem deixar clar que la lluita pel drets a  l’habitage vol dir també lluitar contra les violències patriarcals. Plantant cara als qui ens fan fora de casa fent negoci amb les nostres vides, enviant la policia perquè ens reprimeixi i ens torturi i deixant el camí lliure perquè  les nostres cases siguin una mercaderia. És aquest mateix sistema que ens aboca a feines precàries , que perpetua la violència  estructural cap als nostres cossos i que ens condemna a assumir les tasques de cures i reproductives tant a a llar com a la resta d’ àmbits de les nostres vides.

Denunciem que pel fet de ser dones se’ns aboca de manera sistèmica a una major precarietat laboral i per tant som més subjectes de patir desnonaments, pobresa energètica i dificultat a l’accés als drets bàsics, ja que sovint se’ns nega la  regularització de la nostra situació.

- Denunciem la greu emergència habitacional!

- Exigim polítiques públiques d'habitatge ambicioses i estructurals que aturin definitivament els desnonaments, ampliïn el parc públic d'habitatge i penalitzin l'especulació immobiliària i l'incompliment de la funció social de l'habitatge.

- Exigim el compliment escrupolós de la Llei 24/2015.

- Exigim la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta a causa de la llei mordassa.

La major part de les ocupacions es fan en habitatges de grans propietaris i gairebé la meitat d’ ocupants són famílies monomarentals.

L’ocupació s’ acaba quan es garanteix el dret a l’habitatge.

El 95% dels assassinats en el món són comesos per homes segons la ONU, així com el 80% dels delictes. Per les dones, casar-se pot ser una activitat de risc. 137 dones morien al dia a mans de les seves parelles i altres membres de la família al 2018 en el món. Més de la meitat de les dones assassinades en el món ho són per les seves parelles o familiars. A l’estat espanyol, les dones patim 31.911 actes de violència masclista a l’any, prop de 90 per dia, i vam patir 83 feminicidis al 2020, oficialment 45. 1081 dones han mort assassinades per violència masclista dins de la parella des del 2003 fins març del 2021 a l’estat espanyol. 

Però moltes dones han de patir revictimització i violència institucional, perdent la custòdia de les seves criatures en casos de maltractament o de pobresa.

Les dones i nenes som receptores del 98% de les violències sexuals, mentre que els homes són perpetradors en el 93% dels casos. La meitat aproximadament de les víctimes d’agressions sexuals són nenes menors de 15 anys. A l’estat espanyol, som víctimes de 10.000 delictes a l’any contra la nostra llibertat sexual, de les quals 1.683 són agressions sexuals i 1.270 agressions amb penetració. Tant en el cas de violència sexual com de violència masclista, una part important de casos ni tan sols es denuncia, i dels que es denuncien molts queden impunes gràcies a la societat i justícia patriarcals. Però després els misògins parlen de denúncies falses, que són el 0,001%, un percentatge molt menors que a la resta de delictes, com, per exemple, els robatoris. Si altres delictes fossin jutjats com aquells on les víctimes som les dones, molts quedarien impunes. 

Denunciem la justícia patriarcal i exigim que la construcció social de la violència i l’opressió sexista envers les dones, que coneixem com a gènere, sigui abolida de la societat, la política, l’economia i la legislació.

La prostitució és una altra forma de violència contra les dones. Segons Ingeborg Kraus, més del 90% de la prostitució procedeix de la trata o el proxenetisme, altres fonts donen un 84% per aquesta procedència, a més de la manca d’alternatives. 11 milions de persones són víctimes de trata a nivell mundial, de les quals, el 96% són dones i nenes.

La prostitució genera un negoci de 3000 milions d’euros de beneficis només a Europa. Les dones que exerceixen la prostitució tenen un 60% més de possibilitats de ser assassinades que la resta de dones. Aquests percentatges són molt més alts en els estats on hi ha regularització i més baixos on hi ha el model nòrdic. Als Països Baixos, on la prostitució esta regularitzada, el 60% va patir agressions físiques, el 70% amenaces verbals, el 40% violència sexual, un altra 40% va ser forçada a la prostitució per coneguts, el 65% ha patit violència física per puters, i el 66% per proxenetes, 90% havien estat maltractades durant la infantesa i un percentatge molt alt havia patit agressions o abusos sexuals. En un estudi en 9 països, el 71 % havien patit agressions físiques i el 89% volia abandonar la prostitució però que no poden perquè no tenen altres opcions. El 80% de les dones prostituides pateixen estrès posttraumàtic. La majoria de les prostitutes tenen el gel com a amic fidel per a les lesions físiques. Moltes s’ajuden de les drogues per poder aguantar.

Exigim que s’ aprovi l’ avantprojecte de llei Per l’Abolició del Sistema Prostitucional presentat per la Plataforma per l’Abolició de la Prostitució al març de 2020.

La pornografia també és una forma de violència contra les dones a més d’una indústria multimilionària que mou 97 milions de dòlars l’any. Cada cop és més violenta, més misògina i és vista per criatures cada cop més petites. Segons Gail Dines, almenys el 90% de les escenes que ella va analitzar, contenen actes d’agressió, generalment cap a les dones. Els nois comencen a veure pornografia cada cop més joves, i aquesta és l’escola sexual que reben, confonent el sexe amb la misogínia i la violència sexual contra les dones. A les noies se’ls ensenya que aquest és el model que s’espera d’elles. Cada cop hi ha més noies hospitalitzades per lesions en els “jocs sexuals”. El BDSM forma part de la falsa lliure elecció neoliberal que es transforma en violència contra les dones. S’ha comprovat que la pornografia ha fet augmentar les violacions en manada. 

Exigim que, des d’institucions i administracions públiques i culturals i mitjans de comunicació, cessi la cosificació i sexualització dels cos de dones i nenes, i que en cap cas es consideri cap tipus de pornografia com a recurs educatiu o formatiu.

Una altra indústria creixent basada en la compra-venda del cos de les dones són els ventres de lloguer i l’ovodonació. No es tracta així ni als animals de cria. A més dels problemes físics, que inclou el risc de la vida de la mare i fins i tot la donant d’òvuls, hi ha conseqüències psicològiques tant per a la mare com per a la recent nascuda, a més de controlar la vida de la mare amb total manca de llibertat durant tot l’embaràs, i moltes vegades haver de pagar ella les despeses si hi ha complicacions. 

L’explotació reproductiva és un negoci emergent, venuda també com a llibertat d’elecció, com acte de solidaritat altruista, implica convertir els cos de les dones en un factor de producció al servei del capital i als menors en productes comercialitzables. 

Exigim que l’ovodonació  i els ventres de lloguer, que són una greu agressió contra les dones, siguin il.legalitzades . Exigim també que es derogui la Instrucció Notarial 2010 que permet l’ explotació reproductiva de dones d’altres països i inscriure els menors traficats com a resultat d’aquesta explotació.

A més d’aquests “privilegis”, la primera causa de mort de nenes de 15 a 19 anys en el món, són les complicacions per embarassos i parts i cada any moren 47.000 dones i nenes per avortaments sense condicions sanitàries adequades.  Les dones som apunyalades, estrangulades, cremades vives, lapidades, ruixades amb àcid, disparades ... en actes premeditats, comesos pels seus pares, marits, germans, oncles... En molts llocs, enfrontar-se a un matrimoni forçat (1 de cada 3 noies de països pobres es casarà abans dels 18 anys, una de cada 9, abans dels 15), escollir una parella lliurement, demanar el divorci o parlar amb homes, pot significar ser víctima d’un crim d’honor.

Exigim els respecte als drets de les dones qualsevol que sigui el lloc on naixem i vivim, la nostra edat, aparença o qualsevol altra circumstància. Els drets de les dones són drets humans a casa, fora de casa, a tot arreu i sempre. Negar la humanitat de les dones pel nostre sexe a qualsevol lloc del món és fer-se còmplice de violència i genocidi envers les dones a qualsevol lloc del món

El dret a l’exercici lliure  de la maternitat no està garantit al món, però tampoc a Catalunya, dones que voldrien ser mares no s’ho poden permetre per motius laborals o econòmics, altres que volen  exercir el seu dret a l’ avortament es veuen entrebancades per les mancances de serveis i han de desplaçar-se forçosament de la seva comarca, fet que suposa una discriminació intolerable per les dones segons el seu lloc de residència.

+

--------

Exigim  la llibertat sexual, la llibertat d'expressió sexual i personal per totes les dones sense cap limitació sexista derivada   de la imposició de l'opressió social d' estereotips de gènere.

Volem  recordar també les dones empresonades , exiliades i reopresaliades per les seves idees polítiques, que habitualment són invisibilitzades en un món patriarcal i masclista on pateixen doble  repressió. Com deia Maria Mercè Marçal som tres cops rebels : dones, de classe baixa i de nació oprimida.

PERQUÈ TOT AIXÒ QUE ENS PASSA A LES DONES,

NO PASSARIA EN UN MÓN FEMINISTA,

VISCA LA LLUITA DE LES DONES!

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!